Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
105 страница из 139
Mentre es feia el consell, des de diverses instàncies arribaren escrits al capità general Salvador Banyuls, amb la intenció tant de protestar per la intervenció policial en el conflicte de la Tèrmica, com la de reivindicar la jurisdicció ordinària pels conflictes laborals. Igualment, es demanava que, com a màxima autoritat militar, no confirmés la sentència. Però aquestes iniciatives van fracassar. L’endemà d’haver finalitzat el judici, es va fer pública la sentència que condemnava Pérez Ezquerra a quatre anys de presó i als altres tres, a un any de presó a cada un, «como autores de un delito de insulto a Fuerza Armada».93 Pocs dies després de fer-se pública la sentència, la CIOSL va presentar una queixa al director general de l’OIT contra la decisió judicial i les condemnes subsegüents.94
Però aquí no acabaven els problemes de Manuel Pérez Ezquerra amb la justícia. Uns mesos més tard hauria de tornar a seure, per tres cops, a la banqueta dels acusats del TOP, en dues d’elles per fets relacionats amb la Tèrmica. Així, 6 d’abril va ser jutjat de nou, davant del Jutjat d’Ordre Públic número 1.95 En aquesta ocasió era acusat d’un delicte de propaganda il·legal, atès que en el registre practicat el 27 d’abril en el seu armari a l’empresa on treballava, es van localitzar dues dotzenes d’exemplars de la publicació clandestina de CCOO, Lluita Obrera. Però en aquesta ocasió l’acusat va ser absolt, en no poder-se vincular les publicacions amb la seva persona –ja feia més de vint dies que no feia acte de presència a l’empresa– en el moment de fer-se el registre. Una argúcia de l’advocat Solé Barberà que, en aquesta ocasió, va donar bon resultat. Quatre dies després va haver de fer front a un nou judici, davant del mateix tribunal, sempre sota la presidència de l’inefable José Francisco Mateu Cánoves.96 Ara se l’acusava d’un delicte d’associació il·lícita, com a membre del PSUC, partit que tenia com a «primordial objeto la destrucción de la organización política, social, económica y jurídica del Estado, propugnando para conseguirlo, el empleo de medios no pacíficos». Acabat el judici, la condemna resultant van ser quatre anys i dos mesos de presó. El tercer judici es va veure el 2 de maig, en aquesta ocasió davant del Jutjat número 2, i amb la companyia com a acusat de Francisco Muñoz Morilla. Pérez Ezquerra hi era acusat d’associació il·lícita i de desordres públics, relacionats amb els fets del 3 d’abril. Sobre Muñoz només requeia aquesta darrera acusació. Però la fiscalia va aplicar el principi de non bis in idem, és a dir, la prohibició d’una doble condemna per un mateix fet, per la qual cosa ambdós acusats foren absolts.