Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
108 страница из 139
VITÒRIA A TARRAGONA. JUAN GABRIEL RODRIGO KNAFO
El 3 de març de 1976 va tenir lloc un dels episodis més tràgics i sagnants de tota la Transició. A Vitòria, la policia va fer «una massacre», que va ocasionar cinc morts i desenes de ferits de bala.104 Una onada d’indignació s’estengué per tot arreu i durant els dies següents proliferaren les manifestacions al crit de «Vitoria, hermano, nosotros no olvidamos». En el decurs d’aquestes mobilitzacions tres persones més van perdre la vida, dues a l’Estat espanyol, a Tarragona i Basauri, i una tercera, accidentalment, a Roma.
Com a conseqüència d’aquestes manifestacions de protesta, a la capital tarragonina trobaria la mort un jove de 19 anys, Juan Gabriel Rodrigo Knafo, Gabi per als familiars i amics.105 Vuit dies després del luctuós succés, hauria complert 20 anys. Era un jove sense cap militància política, que participà a la manifestació que massivament seguiren els treballadors de l’empresa Duro Felguera, on treballava, i que llavors construïa la refineria ENPETROL (avui Repsol). Era fill d’un represaliat polític, Vicente Rodrigo Losa, natural de Cifuentes (Guadalajara). Aquest lluità durant la guerra civil en el bàndol republicà, i fou fet presoner durant la batalla de l’Ebre, als voltants de Móra d’Ebre. Empresonat a Tarragona, fou condemnat a mort, però pogué fer-se escàpol. Aconseguí exiliar-se a França, on una empresa li oferí treball d’electricista, el seu ofici, al Marroc. Allà conegué qui acabaria esdevenint la seva esposa, Alicia Knafo Atias,106 d’origen sefardí, per formar una família que tingué cinc fills, del quals Juan Gabriel seria el penúltim. Aquest va néixer a Meknès, encara que sempre va gaudir de la nacionalitat espanyola.