Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

110 страница из 139

Juan Gabriel va arribar a Tarragona, procedent de Cifuentes, en plena adolescència. El març de 1976, feia un any que s’havia independitzat del domicili familiar, a Reus, que era el de la seva germana Matilde i el seu marit, León Banegas, i fills, i on vivia també el pare, vidu des de feia pocs anys, i una altra germana, María Teresa. Els seus familiars el recorden com un noi delerós d’assolir la llibertat personal, generós i honest, «algo avanzado a aquella época, cordial, buen amigo, y un poco rebelde visto con la perspectiva de aquellos años. […] bastante autónomo en las relaciones familiares, sin descuidarlas por mucho tiempo, poco amigo de dar explicaciones y de someterse a control». Un perfil, d’altra banda, gens extraordinari en aquell context generacional. Tenia parella i vivia en un pis llogat en un carrer que donava a la Rambla, molt a la vora del Balcó del Mediterrani. Tots aquests aspectes de caire personal són importants, no només perquè, tal com hem esmentat, les víctimes no són objectes abstractes, sinó persones, amb una trajectòria vital i un entramat de tot tipus de relacions, però sobretot pel caire que van prendre els esdeveniments després dela seva mort.