Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

106 страница из 139

Tal com encertadament indiquen Emili Ferrando i Juan Rico a l’estudi introductori de l’esmentat treball d’homenatge a la lluita de la Tèrmica i a Manuel Fernández,

La vaga de la Tèrmica va ser una de les moltes lluites que el moviment obrer i la classe obrera van protagonitzar per tot el territori espanyol i català al final del franquisme, però el gran ressò que va obtenir en la premsa, l’àmplia protesta obrera que va desfermar i la solidaritat despertada en sectors ciutadans, eclesials, estudiantils, polítics i intel·lectuals ens indiquen la magnitud d’aquest esdeveniment, sens dubte un dels més importants de l’època. El que estava en joc no era solament la solidaritat amb el company assassinat, Manuel Fernández Márquez, sinó la lluita per la plataforma reivindicativa en defensa de la qual havia mort ell i també la conquesta de les llibertats sindicals i polítiques que tota la lluita obrera portava annexa en aquell temps. En la vaga es van viure moments de forta unitat obrera i ciutadana, de conscienciació, de solidaritat i de lluita per aconseguir unes condicions de treball i de vida més dignes per als treballadors. Va ser una lluita per la vida, per la dignitat obrera, pel reconeixement de l’organització obrera i dels drets dels treballadors. I, com era habitual en el franquisme (i també després del franquisme), els que més es movien pagaven ben car el seu atreviment de plantar cara al sistema i lluitar contra l’opressió que patien.⁹⁷