Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
103 страница из 139
Finalment, el 17 de maig, es va veure el conflicte a la Magistratura del Treball, i es va aconseguir una resolució favorable als interessos dels treballadors. Durant la vista, la policia va detenir Manuel Pérez Ezquerra, que era considerat per les autoritats com un dels principals agitadors durant el conflicte.89 En un informe policial de 10 d’agost, es deia d’ell que havia estat «el principal instigador, destacándose por su gran habilidad para mover a las masas, arrogándose el papel de líder y cabecilla, cumpliendo siempre fielmente las consignas del Partido Comunista». Segons la versió policial, la Sexta Brigada Regional de Investigación Social va organitzar un operatiu per al judici, «ante la eventualidad de una alteración de Orden Público, los funcionarios de servicio se apercibieron de la presencia de Manuel Pérez Ezquerra, procediendo a su detención».
Poc després, el 3 de juliol, Pérez Ezquerra i Francisco Muñoz Morilla eren processats pel Jutjat d’Ordre Públic número 2 de Madrid, mitjançant un procediment d’urgència.90 S’acusava el primer de militar des del 1967 en el PCE i, amb posterioritat, en el PSUC, d’actuar en l’àmbit laboral en CCOO, i «empleando consignas de los mismos incitó al paro laboral del 3 de abril», conjuntament amb el seu company de processament, «lo que dio lugar a que la masa de trabajadores a los que se dirigían apedrease a un tren que por aquel lugar circulaba». Aquests fets, segons el magistrat Diego Córdoba García, implicaven uns delictes d’associació il·lícita i desordres públics, raó per la qual el jutge ordenà l’ingrés en presó provisional de Pérez Ezquerra, ordre que es compliria a la presó Model de Barcelona, i la llibertat provisional sense fiança de Muñoz Morilla, que l’obligaren a presentar-se els dies 1 i 15 de cada mes als jutjats de Badalona, on residia.