Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

98 страница из 139

En el seu conjunt, el moviment resultant del conflicte de la Tèrmica fou objecte de valoracions positives, per part de les organitzacions obreres i l’oposició antifranquista, al marge del que s’ha comentat respecte a la vaga general de Cerdanyola i Ripollet. Així, Lluita Obrera ho entenia com una mostra evident de la crisi del règim, «por su incapacidad a dar salida a los problemas económicos, sociales y políticos que tiene planteados el país. Y crisis, también, porque no puede frenar, impedir, el enorme movimiento reivindicativo de la clase obrera, del pueblo».⁸³

Aquest fou un fet que també va tenir un ampli ressò internacional, i que motivà la protesta i la solidaritat de la Federació Sindical Mundial, amb un comunicat de protesta el 6 d’abril en defensa d’uns treballadors que, «holding a strike and demonstrating in defence of their legitimate claims and trade union rights», havien estat reprimits per la policia amb el resultat d’una víctima mortal. Igualment també organitzaren protestes al respecte la Confederació Mundial del Treball, la CGT francesa, i les centrals italianes FILLEA i FENEAL, entre d’altres. Pel que fa a l’Organització Internacional del Treball, aquesta va tractar els fets com el seu «Cas número 750» el 1974, a partir d’una «queixa» presentada per la WCL, la Confederació Mundial del Treball.⁸⁴ En el document es feia un acurat detall del que havia succeït a la Tèrmica, en el qual es posava de manifest el rebuig dels treballadors de l’empresa a emprar els canals del verticalisme governamental, per la seva manca de representativitat. I es deixava clar que «the cause of these incidents and of those which are constantly recurring in all parts of Spain lies in the non-existence of a trade union created by the workers for the workers». És a dir, «the total non-existence of freedom of association», per afegir al respecte que «violence has become an institution which of necessity breeds further violence». L’escrit feia referència a l’obertura per part de les autoritats d’una investigació dels fets «objectiva i imparcial» (sic!), amb l’objectiu d’esbrinar què havia succeït i establir responsabilitats i, en conseqüència, suggeria esperar les resolucions de l’esmentada comissió investigadora, a la vegada que feia palès el seu interès per l’evolució del procés en el qual es veurien immersos els detinguts. En definitiva, un posicionament molt tou, gairebé de manual pel que fa a l’estat de les relacions dels estats occidentals amb el règim franquista, com si aquest no hagués donat mostra de forma repetida i continuada del seu caràcter brutalment repressiu com a senya d’identitat, que, a més, s’havia posat de manifest de forma repetida en el pas dels darrers anys, amb la mort de molts treballadors en el transcurs de conflictes laborals i com a conseqüència d’intervencions policials.