Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

99 страница из 139

Pel que fa a la situació a la Tèrmica quan el dia 9, després de la sanció, es va produir la reincorporació a la feina, els treballadaors es van assabentar de l’acomiadament d’una quarantena de companys, aquells que més s’havien significat en el conflicte, als quals se n’afegiren uns altres trenta en les setmanes següents. Mentre que de forma paral·lela, altres treballadors demanaven voluntàriament la baixa, uns cinquanta-cinc, farts de rebre pressions, tant de la direcció de l’empresa com de la mateixa policia. Llavors, uns sis-cents empleats de la Tèrmica es van reunir en assemblea a la sala de turbines, i van decidir fer una aturada fins que els detinguts no fossin alliberats i els acomiadats readmesos. Però davant la presència d’un inspector de policia, que va amenaçar amb una intervenció policial si l’assemblea no es dissolia, es va decidir continuar l’atur, però amb cada operari al seu lloc de treball. El dia 10 es continuaria en la mateixa tònica: assemblees i decisió de continuar sense treballar des dels respectius llocs. Segons el testimoni d’un dels treballadors que fou posteriorment detingut, Francisco Muñoz Morilla, en el decurs d’una de les assemblees d’aquell dia, es va informar