Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
95 страница из 139
El diumenge dia 8, centenars de treballadors es van concentrar al migdia a Badalona davant la tomba de la víctima, atès que, tal com hem vist, ni el dia de l’enterrament ni els següents, se’ls havia permès retre un darrer homenatge a Manuel Fernández. Se li va fer una ofrena d’una corona de flors i es va cantar La Internacional, amb el puny clos. La Guàrdia Civil i la policia van actuar, subfusell en mà, i obligaren els assistents a baixar de forma ordenada del cementiri, mentre els fotografiaven. Però no van aconseguir detenir Pérez Ezquerra i altres membres de la comissió obrera, que aconseguiren escapolir-se. Un cop els assistents van arribar al barri de Pomar, un oficial de la policia els va amenaçar, megàfon en mà, de carregar si intentaven forçar el desplegament policial, que en forma de cordó els estava esperant.
Igualment, el mateix cardenal Narcís Jubany, va voler fer públic un dur i clar comunicat l’endemà dels fets, on manifestava el seu rebuig a la violència policial, però seguint les instruccions del governador civil no se’n va permetre la publicació a la premsa fins el dia 6, quan el contingut d’aquest ja havia estat degudament suavitzat, als ulls de les autoritats.76 A la nota s’afirmava que, «el que ha ocorregut és seriós, i és una mostra evident que les relacions socials, especialment en el camp del treball, encara no estan suficientment basades en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat». I en la mateixa línia es va posicionar l’abat de Montserrat, Cassià Just, en l’homilia del 19 d’abril. També ho va fer l’Assemblea de Catalunya, amb una nota del Secretariat de la Permanent el dia 6 d’abril, en què es deia: «Perquè creiem que la lluita dels treballadors de Sant Adrià és també la nostra lluita –la de tots els sectors avui en moviment per les reivindicacions pròpies i per unes llibertats comunes– hem de multiplicar, ara, els nostres esforços vers una àmplia mobilització de tot el poble». I continuava fent una crida a la ciutadania: