Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
97 страница из 139
La solidaritat també emanà de les cel·les de la presó de Carabanchel, on es trobava detinguda la direcció estatal de CCOO. Deu dels dirigents empresonats, encapçalats per Marcelino Camacho, adreçaren el mateix 4 d’abril un escrit a la classe obrera de Catalunya, amb motiu «del crim de Sant Adrià» que hi era condemnat enèrgicament, i s’hi afegia:
Quan reivindiquem, com en aquest cas, 40 hores de treball setmanals, 100 per 100 de salari real en cas de malaltia o accident, es respon amb bales, recurs d’una dictadura que s’ofega davant l’empenta democràtica. […] En això [la combativitat de la classe obrera] rau la millor garantia que la sang novament vessada no serà estèril i que si seguim perseverant en la unitat d’acció, crearem les condicions per tal que no sigui possible de seguir assassinant obrers impunement.79
De la seva banda, les CCOO de les tres empreses que treballaven en l’ampliació de la Tèrmica, editaren el 28 d’abril el primer exemplar d’un petit butlletí, La Térmica en Lucha,80 on es podia llegir en la portada «A nuestro compañero MANUEL FERNÁNDEZ MARQUEZ asesinado por la patronal y el fascismo», «16 crímenes en 43 meses», al costat d’una fotografia del difunt i un mapa d’Espanya.81 En aquest s’ubicaven, amb l’any que corresponia i l’indret dels fets, les víctimes de la violència policial entre 1969 i 1973 en conflictes d’ordre públic.82