Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
102 страница из 139
En Térmica, por las mismas exigencias, jornada de ocho horas y unas mejoras salariales, han asesinado, han herido, despedido, sancionado, etc.[,] para dividirnos. Lo han conseguido pero solo en parte porque nuestra lucha no ha terminado y lo estamos demostrando estos días con todas las acciones que estamos llevando a cabo, a pesar de la represión que sufrimos dentro y fuera de la Térmica por parte de la empresa y de los encargados y del capitalismo en general.87
I acabava reclamant una especial mobilització al voltant d’aquesta data, per explicar el significat de la jornada i la mort del company, i es tancava l’escrit amb un «¡NO A LAS HORAS EXTRAS! ¡VIVA EL PRIMERO DE MAYO! ¡VIVA LA CLASE TRABAJADORA!» [en majúscules a l’original].88
Els esdeveniments de la Tèrmica van servir de revulsiu al moviment obrer del sector de la construcció i, a partir de llavors, els conflictes s’hi van multiplicar. En els mesos posteriors, van haver-hi mobilitzacions a l’empresa Sala i Amat de Terrassa com a conseqüència d’un acomiadament; a Ribas y Pradell, per imposar el dret a elegir uns enllaços i jurats representatius, i a les obres del barri de la Mina, a Carmona y Miret (Barcelona), Folguera (Mataró) i Ecisa i Sedosa (Terrassa). Igualment, el conflicte de la Tèrmica esdevindrà un factor de pressió en les negociacions que estaven a punt de començar, per aprovar el nou conveni laboral del ram de la construcció.