Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

113 страница из 139

Seguint amb el relat dels fets que ens ocupen, abans del migdia, una marxa d’entre mil dos-cents i dos mil treballadors, segons les fonts consultades, es va posar a caminar, al crit de «!Vitoria hermano, nosotros no olvidamos!». Juan Gabriel hi va prendre part, al costat del seu cunyat, José Antonio Giménez Giménez, també treballador en la construcció de la refineria, en aquest cas a l’empresa AUXINI, que depenia de l’INI. La marxa/manifestació avançà per la carretera que condueix des de la Pobla de Mafumet fins a la capital tarragonina. Abans d’entrar pròpiament a la ciutat, vora les tres de la tarda, on la carretera nacional 240 es converteix en l’avinguda del Principat d’Andorra, a l’alçada de la de Catalunya, la manifestació es trobà davant d’un ampli desplegament de policies antiavalots. Al respecte, es parlà de l’arribada a Tarragona de reforços de companyies de la reserva des de diferents indrets de l’Estat. Aquests, aviat començaren a disparar pots de fum i bales de goma, i es produïren les primeres càrregues i corredisses, que tingueren com a conseqüència la dispersió dels manifestants tant per la zona de la Tabacalera i el riu Francolí com cap el centre de la ciutat, on ja s’havia previst convergir després de l’esperada intervenció policial. La posterior versió oficial deia que, per part de la policia, s’havia comminat els treballadors a dissoldre’s, però que en ser agredits amb pedres, empraren el material antiavalots, i hi afegien que els manifestants tingueren una «actitud levantisca, portando algunos de ellos palos y barras».¹⁰⁸