Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

118 страница из 139

L’endemà, encara el mateix rotatiu, insistia que el cadàver no havia pogut ser identificat fins a la matinada del diumenge. Quin fou el veritable motiu d’aquest cúmul de falsedats? Per què es va dir que hi havia ingressat viu?, Per què fou operat si ja era mort? Per què es trigà tant a notificar a la família la seva defunció? Juan Gabriel portava el seu document nacional d’identitat, per la qual cosa la policia va saber des de la mateixa nit del dia 5 de qui es tractava. Però la família no fou informada mitjançant la visita de dos membres del Cos General de Policia fins el vespre de l’endemà, quan aquesta sopava. Atès que Juan Gabriel no vivia al domicili familiar a Reus, sinó a Tarragona, el fet de no tenir notícies seves durant vint-i-quatre hores no era un fet excepcional, raó per la qual no estaven alarmats. A més, el seu cunyat va estar al seu costat fins ben avançada la tarda del dia dels fets. Pel que fa a la sospitosa operació a la qual fou sotmès, només hi ha una possible i crua explicació: s’aprofità el cos per extreure’n alguns òrgans. Si més no, els ulls. La parella de Juan Gabriel treballava a l’hospital i, tot i no ser de servei aquella nit, li van arribar comentaris sobre el cas per part dels companys de treball. I quan, finalment, el pare fou autoritzat, el diumenge dia 7, a veure el cos del seu fill, a la pedra mortuòria del cementiri tarragoní, va poder observar com la víctima tenia les parpelles closes, però també les cavitats oculars buides, «Hijos de puta, le habéis quitado los ojos» cridà el pare en aixecar el llençol que cobria el cos, segons el testimoni del cunyat de la víctima.