Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

122 страница из 139

La família, per la seva part, no pogué veure el cadàver fins després de l’autòpsia. Més tard, l’advocat que els va representar, Rafael Nadal –el mateix que portà el cas de Navarro Rico, un altre dels protagonistes d’aquest treball–, un referent en aquest àmbit de les esquerres durant aquells anys, es va trobar amb nombroses dificultats per accedir a la documentació hospitalària i policial, i així poder portar el cas als tribunals.

La família contactà amb dos testimonis, un company de feina de l’empresa Duro Felguera, d’origen asturià que vivia en una pensió, i una dependenta d’una botiga del mateix carrer on havien succeït els esdeveniments. Aquesta, atemorida, sempre es va negar a aportar la seva versió del succés, però el noi sí que va estar d’acord inicialment a prestar testimoni a l’advocat Rafael Nadal. Però en el moment de fer la pertinent declaració, es va fer fonedís, sense deixar cap rastre. En no presentar-se a la reunió convinguda amb l’advocat, els familiars intentaren localitzar-lo a la pensió on vivia, i allí els digueren «que había marchado apresuradamente de Tarragona, hechos que se produjeron después de una visita de unos señores». Qui eren aquests «señores»? Probablement dos membres de la Brigada Político-Social.