Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

130 страница из 139

Aquell dia, al vespre, una manifestació d’unes sis mil persones que recorria el centre de la ciutat fou violentament dissolta per la policia a partir d’un quart de deu del vespre. Fou «La batalla del passeig Manresa» de la qual ens parla l’esmentat periodista, sabadellenc i testimoni dels fets. Hi hagué no menys de tres desenes de ferits, alguns de gravetat, com el secretari del jurat d’empresa d’Unidad Hermética, Manuel Rodríguez Arcos, que va rebre l’impacte d’una bala de goma, disparada a curta distància per un policia que clavà el genoll a terra en el moment de prémer el gallet. Més tard, una bala ferí un infant. I enmig de la batalla es van produir els fets que van ferir David Wilson, un professor d’anglès de color, de 37 anys, veí de Terrassa¹²⁸ i que treballava a l’Acadèmia FIAC (Francés / Inglés / Alemán / Catalán), ubicada a la cantonada de la Via Massagué i el carrer de les Valls, amb una entrada al carrer Fortuny. Tant els fets concrets sobre com i quan va ser ferit, així com l’evolució posterior del cas sempre han estat confosos, tal com veurem en aquest relat. Respecte al primer dels moments, només disposem del testimoni directe de la llavors adolescent Laura Santamaria. En sortir del col·legi i dirigir-se a prendre l’autobús, davant de les dimensions dels enfrontaments es va refugiar a l’immoble on hi havia l’acadèmia i va accedir al segon pis on aquella s’ubicava.¹²⁹ Enmig d’un ambient de gran tensió i confusió entre alumnes i professors, Laura es va trobar, al costat d’un grapat de nois i noies, que observaven des d’una finestra els violents fets que ocorrien al carrer. Llavors va aparèixer David Wilson i els va apartar de les finestres, tot seguit va baixar les persianes i els conduí a un vestíbul sense finestres per tal d’allunyar-los del perill. Fou llavors, seguint amb el mateix testimoni, quan des d’una altra habitació contígua es va escoltar un crit d’«assassins». Wilson es va adreçar a aquella cambra, probablement també amb la intenció de baixar les persianes i apartar els alumnes, però llavors es va poder escoltar un fort soroll, seguit de crits. David Wilson havia rebut l’impacte d’una bala de goma a la cara. Enmig de la confusió, els adolescents del vestíbul foren evacuats per altres professors. La contusió li provocà unes lesions que es complicaren i, finalment, acabaren amb la seva vida uns mesos més tard.¹³⁰