Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
134 страница из 139
Tornem, però, a qui centra la nostra atenció, David Wilson. Tot i que la mobilització sabadellenca disposa de rigorosos estudis, la seva vessant més negra, la mort d’un ciutadà com a conseqüència de la intervenció policial, és un episodi del qual s’ha escrit poc i no en totes les obres, i resta completament obviat en els treballs fora de l’àmbit sabadellenc. I quan es fa referència a la mort de David Wilson, només es fa esment que es va produir temps després d’haver estat ferit, i com a conseqüència d’aquells fets, sense concretar cap data.139 Antoni Farrés, assenyalava sobre això que «Va tenir commoció o un vessament cerebral i al cap de molts mesos va morir com a conseqüència de la càrrega».140
Després dels fets del dia 19, la ciutat, en un clima d’indignació per l’actuació policial, no recuperà el ritme normal, i tot va culminar amb l’inici de la vaga general dilluns 23. Començava «La setmana més llarga de Sabadell». Aquell mateix dia, es produïren de nou forts enfrontaments amb la policia, en un context de paralització total de la vida ciutadana. L’endemà eren uns quaranta mil treballadors els que eren de vaga. Dimecres, mentre s’estenia la vaga a altres indrets de la comarca, hi hagué una assemblea al pavelló d’esports, on s’aplegaren, segons el Diari de Barcelona de l’endemà, uns vuit mil treballadors. Segons el governador civil, aquesta fou la jornada de máxima tensió: «El teléfono rojo del Gobierno Civil iba dándome cada vez noticias más alarmantes del clima laboral y de la presencia de masas en las calles». El ministre Fraga l’apressava sol·licitant-li informacions des de Madrid, a la vegada que l’alcalde Barrull demanava que no es produissin enfrontaments, atès que la situació era molt greu, i una comissió d’empresaris amb qui es va estrevistar al capvespre, li va sol·licitar que la policia no intervingués «para no provocar una catástrofe ciutadana».141