Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
136 страница из 139
Així doncs, el cas de David Wilson està completament absent de qualsevol relat general de la Transició a Catalunya, i, igualment, de les relacions de víctimes de la violència policial d’aquest període. Amb posterioritat, alguns dels protagonistes dels fets sí que se’n recordaren de l’existència, amb una certa «mala consciència» per haver condemnat Wilson a l’oblit. Així, per exemple, recordava aquests esdeveniments de 1976 l’advocat laboralista Antoni Farrés, que, tres anys després, va ser el primer alcalde democràtic de la ciutat encapçalant la llista del PSUC:
Hi va haver un mort! Lo que passa que no es va arribar a sapiguer pròpiament dit això! […] un professor de la FIAC. Va morir finalment! Va durar mesos, no sé quantos, va treure el cap per la finestra i li va enganxar una bola, eh, que va provocar una commoció cerebral o un derrame, el que sigui i que al cap de molts mesos, estava en el segon o tercer pis fent classes […] van actuar a lo bèstia!144
En la mateixa línia, també ratifica els fets Francisco Morales, militant del PSUC i de CCOO i membre de la Comisión Inter-ramos durant la vaga, del qual reproduïm textualment el seu testimoni: