Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

138 страница из 139

L’endemà de l’esmentada magna assemblea de dijous 26, es retornava a la feina i la ciutat recuperava la normalitat de forma gradual. Però no deixa de ser ben il·lustratiu, respecte al flaire dels «vells temps» que encara perdurava, l’actuació que va tenir l’Ajuntament sabadellenc, pocs dies després de finalitzat el conflicte. En el mes de març, el consistori es va adreçar al director general de Seguretat de l’Estat, amb l’objectiu de demanar una condecoració per al capità i cap de la Policia Armada de la ciutat, Pedro Calderón Díaz. Concretament, la medalla al mèrit policial, amb distintiu vermell. Els arguments que donava el consistori, que comptava en aquest objectiu amb el suport del Gremi de Fabricants per argumentar la seva sol·licitud, són una mostra fefaent de l’abisme que separava en aquells moments les autoritats i la ciutadania. En l’escrit, es qualificava el policia de «representante genuino del SENY catalán», que

no ha conocido ni el día ni la noche, estuvo en los puestos de mayor riesgo dirigió y canalizó todas las acciones, cargas y demás situaciones de enorme violencia […] quiero resaltar por cuanto tiene o pudiese tener de valerosa, y encomiable y yo diría que homérica, la actuación de las fuerzas de la Policía Armada a lo largo de estas semanas de auténtica pesadilla con que el destino ha querido probar a la Ciudad de Sabadell.¹⁴⁷