Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
133 страница из 139
A partir del relat –és evident– es pot convenir que Salvador Sánchez Terán practica un veritable exercici de cinisme respecte al que va succeir a Sabadell, o bé fou enganyat per les autoritats policials. I en una darrera referència seva a aquest aspecte, que ben segur que fa esment a David Wilson, afegiria que «Parece que sólo se encontró una persona contusionada por un pelotazo de goma, o al caerse como consecuencia del mismo –y, por supuesto, no grave–».137 Un aspecte estrany en el seu relat és l’afirmació que no va ordenar «tomar la ciudad por varias compañías de la Policía Nacional [en realitat es tractava de la Policia Armada, la que esmenta la primera autoritat provincial no seria creada fins vora tres anys després]», atès que el desplegament policial havia estat ampli i contundennt. I el governador, fins i tot posa en el seu mèrit el fet d’haver evitat morts en prendre aquesta decisió que es contradiu amb la realitat. Si ho hagués fet –afegeix– «el número de muertos hubiera sido superior a los que una semana después se producirían en Vitoria. Sabadell se hubiera convertido en el símbolo de la represión y la muerte de trabajadores durante la transición a la democràcia».138