Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

16 страница из 139

Quan, finalment, es va aprovar la Llei de memòria històrica,ssss1 aquesta només va preveure la reparació a les víctimes anteriors al 6 d’octubre de 1977,ssss1 de manera que en deixava desprotegides, per exemple, dues que són objecte d’estudi en aquest treball: Agustín Rueda, mort com a conseqüència de les tortures a què fou sotmès a la presó de Carabanchel el 14 de març de 1978, i Gustau Adolf Muñoz Bustillo, mort en els incidents que es van produir al centre de Barcelona després dels actes de la Diada del mateix any, com a conseqüència de l’impacte d’una bala disparada per un policia.ssss1 Un incomprensible error dels legisladors, que mostraren una manca de sensibilitat notable, davant d’un grapat de víctimes que quedaven d’aquesta manera condemnades a l’oblit institucional. Serveixi d’exemple d’aquesta circumstància, la resposta que va donar el diputat Manel Silva d’UDC a Marc Muñoz, germà de l’esmentada víctima de la Diada de 1978, quan aquest li va voler fer veure al parlamentari que amb la decisió presa s’hi cometia una injustícia. Com a resposta va aconseguir un lamentable «M’has de dir tu a mi quan es va acabar la Transició?».ssss1 Seguint en aquesta línia de manca de sensibilitat institucional, força exemples serien possibles. Esmentem-ne un altre, que afecta també les víctimes, en aquest cas del terrorisme, i que té cabuda en el present treball per la violència parainstitucional portada a terme per membres de l’extrema dreta. Robert Manrique, cap visible de les víctimes d’aquesta xacra a Catalunya durant força anys, va informar el 6 de març de 2014 a Sonia Ramos, directora general de Apoyo a Víctimas del Terrorismo, de l’existència d’un bon nombre de víctimes que es podrien acollir a la legislació de suport a la seva condició i que no ho feien per desconeixement. I, en conseqüència, proposava esmerçar esforços a localitzar i informar les víctimes. En aquesta circumstància es trobarien dues de les referenciades en aquest treball, Juana Caso i José Muñoz, morts per un membre de l’extrema dreta a Cabrera de Mar el 20-N de 1980. Davant de la iniciativa plantejada per Manrique, aquest va rebre com a resposta un fred i lacònic «Si quieren algo, que lo vengan a pedir».ssss1