Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

23 страница из 67

A nord i sud d’aquests carrers hi ha dos grans espais sense edificar, denominats ambdós, fins ben entrat el segle XX, la Closa. Segons el DCVB, s’entén com a closa un «Tros de terra tancat de paret o d’altra cosa i destinat al pasturatge» i «Paret o bardissa que clou un tros de terra», definició coincident amb aquests dos espais d’ús agrícola delimitats i tancats per les cases en posició elevada i per les muralles.ssss1 Generalment el terme closa apareix com a nom de lloc o partida: «1726: en lo carrer que va del carrer de San Antoni a la Closa…» (Ivars Cervera, 1995: 108); però sobretot apareix citat com a referència a una propietat: «1726: en lo carrer que va des de la ferreria al carrer de Lorito y al de la closa de Geroni Vives […], en la qual esta construida una senia per a treure aigua per a l’abeurador» (Ivars Cervera, 1995: 76); i també donant nom a elements urbans, com la font de la Closa (Ivars Cervera, 1995: 66) o la torre de la Closa de Trensano (Palau Diego, 1983: 130). Amb la urbanització de les dos closes, fenomen que s’inicia a la fi del segle XVI i principi del XVII, i fineix a la segona meitat del segle XX, els nous carrers o places es denominaran inicialment de la Closa: «1726: en lo carrer que va de l’abeurador al carrer nou de Sant Antonio, antigament dit de la closa de Geroni Vives…» (Ivars Cervera, 1995: 81). L’actual carrer del Pare Pere, projectat el 1850, es denominà en origen carrer de la Closa (Ivars Pérez, 1982: 87). El problema que sovint se’ns presenta és que amb un mateix nom, la closa, se citen dos espais diferents, a nord i sud del raval, la qual cosa dificulta la interpretació documental.