Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

25 страница из 67

9. Plano del Puerto y Ciudad de Denia d’Alexo Berlinguero (1789) (CGE, 341, part). Dins del primer recinte, a nord i sud de la ciutat, s’aprecien els dos espais agrícoles lliures d’edificacions, denominats les closes.

El tercer recinte emmurallat, denominat el castell fins al principi del segle XVIII, ocupa la part més elevada del turó. L’accés presenta dubtes. L’actual, orientat a ponent i protegit pel baluard, és una porta d’origen medieval adossada a una altra del segle XVIII, amb un llenguatge també medieval. En canvi, en el plànol de Vespasiano Gonzaga (AGS, MPD, 19, 002), de 1575, la porta està orientada al sud, situació coincident amb la del quadre sobre l’expulsió dels moriscos, pintat per Vicent Mestre l’any 1613, fet que explicaria, en part, la construcció a la segona meitat del segle XVIII, ja desapareguda la vila vella, d’un llenç que anava des del tercer recinte fins a la torre del Consell, en el segon recinte. Durant la Guerra de Successió i, sobretot, en la del Francés, tot aquest tram encarat al sud fou intensament bombardejat, i per tant hi van desaparéixer llenços, una torre i el probable portal –de Ferro?– d’accés al castell. Al centre d’aquest recinte hi ha el Palau dels Marquesos de Dénia, posteriorment denominat Palau del Governador. Aleshores no s’hi havia dut a terme la intensa remodelació de la fi del segle XVI, impulsada pel V marqués de Dénia, per la qual cosa hem de suposar que encara tenia una forta empremta medieval. Hem d’incloure com a part d’aquest recinte el Verger Alt, amb la imponent bateria del Verger que defensava l’accés als fondejadors, ja construïda en 1575.