Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн
21 страница из 67
1.1 La vila l’any 1575
La data de 1575 és significativa per dues raons. L’informe i els plànols –una vista aèria del conjunt de la vila i un projecte de fortificació baluardada en el tercer recinte o castell– de Vespasiano Gonzaga, aleshores virrei de València, són una documentació clau per a conéixer la Dénia de la segona meitat del segle XVI. Però la data és també important perquè marca l’inici –el V marqués de Dénia pren possessió del títol el 1574– del trànsit de la vila medieval cap a la ciutat moderna, tant pel que fa a l’estructura urbana com al sistema defensiu.
La vista aèria, malgrat ser una representació relativament idealitzada, aporta informació abundant. S’hi identifiquen clarament els tres recintes emmurallats, la vila, el raval o raval de terra, el raval de la mar, el port –els dos fondejadors i el pont de fusta– i el fortí enrunat, així com els principals accessos a la vila.
El primer recinte, que tanca el raval, presenta nombroses torres escassament distanciades entre si, fet que no es correspon amb la planimetria posterior, si bé en principi no s’hauria de descartar que representara encara el recinte islàmic. Aquest recinte va des de la torre que avui denominem oval, aleshores ja construïda, cap a l’oest, seguint l’actual Ronda de les Muralles, gira cap al sud, amb un traçat circular fins al Saladar, des d’on segueix en línia recta cap a la mar fins a la torre de la Glorieta, on fa un canvi de 90º, i en línia recta, seguint el traçat de l’actual carrer de Diana, busca l’encontre amb el segon recinte, en la torre del portal de la Mar. El recinte té dos portals, un a ponent, el portal de Terra, citat en el Llibre del Repartiment com a porta d’Ondara,ssss1 on conflueixen els camins de Gandia i del Coll de Pous, i l’altre a l’orient, el portal de la Mar, on conflueixen els camins de la Mar i de les Alqueries.