Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

20 страница из 67

Podem deduir que el 1462 el raval estava perfectament configurat i consolidat com a nucli diferenciat de la vila, i que el seu recinte presentava un estat deficient o era excessivament gran per al reduït nombre d’habitants, o bé que la conjunció de totes dues coses en dificultava la defensa, per la qual cosa, davant de qualsevol incident, la població es refugiava a la vila.

Serà, però, en la Guerra de les Germanies on es manifestarà definitivament la supremacia del raval sobre la vila. Tant Antoni Palau, governador de Dénia i procurador general del marquesat, com Baltasar Vives, senyor de l’alqueria del Verger, resideixen al raval, i és a la casa d’aquest darrer on s’allotja durant més d’un any Diego Hurtado de Mendoza, virrei de València. De nou, davant de l’arribada de les tropes agermanades, la població del raval es refugia a la vila, i abandonava cases que eren saquejades i cremades.

8. Plano en perspectiva de la Plaza de Denia y de sus alrededores, de Vespasiano Gonzaga, 1575 (AGS, MPD, 07, 120). S’hi aprecien els tres recintes emmurallats; el dos nuclis urbans, vila i raval; el palau; l’incipient raval de Baix la Mar; el moll o pont de fusta, i els dos fondejadors.