Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

34 страница из 67

11. Dénia al principi del segle XVII. Elaboració sobre cartografia actual. (J. Ivars)

La gran activitat del marqués comença amb la compra de l’alqueria del Verger el 21 de setembre de 1580 (Chabàs, 1890: 398-403) a Joan Jeroni Vives, després d’un llarg plet, com assenyala Chabàs (1890: 280), per 54.000 lliures, amb part dels diners prestats pel seu oncle Cristóbal de Rojas y Sandoval, arquebisbe de Sevilla. La finalitat de la compra sembla evident: dedicar part de les noves terres, d’aigua abundant, a la plantació de canyamel per a la producció de sucre, activitat que havia enriquit el seu avi Francesc de Borja; de fet construí un trapig, que ha estat enrunat recentment, als afores del Verger. Però potser l’objectiu que perseguia fóra més complex: reformà i amplià la casa senyorial, obra que sembla desmesurada per la proximitat al palau del castell de Dénia, llevat que, tal com ocorregué en 1599, tinguera prevista l’estada de Felip III.

Felip III realitzà tres visites a Dénia, al febrer i juliol de 1599 i al gener de 1604. És, per tant, entre els anys en què fou virrei (1595-1597) i aquestes visites reials, que hem de centrar el gros de les obres efectuades pel V marqués de Dénia. De les obres del palau tenim una descripció genèrica de Marc Antoni Palau (1975: 158): «Mandó renovar el palacio añadiendole un quarto, y galeria…». Hem de suposar una renovació total, sense conéixer el detall de les obres, amb l’eixamplament oriental, una galeria privilegiada per les fabuloses vistes sobre el port, i una monumental escala en forma de T invertida, que, alhora que amagava el vell palau medieval, creava una escenografia idònia per als actes festius desenvolupats a la plaça o plataforma del castell. En el testament, el marqués es refereix a aquestes obres com «la cassa prinçipal que e hecho en el castillo» (García i Sebastián, 1983: 282). Desconeixem l’autor de les traces, però per paral·lelismes formals i estilístics són atribuïbles a qualsevol dels nombrosos arquitectes que treballen per al marqués a la vila de Lerma, a Burgos, i entre aquests principalment a Francisco de Mora, autor de la reforma del palau de Lerma (Cervera Vera, 1982), qui, a més, els anys 1596 i 1598 envià traces per a reformar el Palau Reial de València (Arciniega, 2005-2006).