Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

37 страница из 67

El pattronazgo y fundación del monasterio de Nuestra Señora de Loreto de la ciudad de Dénia, de monjas recoletas agustinas, el qual dotte en quinientos y settenta ducados de rentta y demás dello les e dado platta, ornamentos, ropa blanca y las demás cossas neçessarias para la yglessia, convento y cassa.

El 1603 el V marqués pretén construir una església col·legiata, per la qual cosa intenta reunir «ocho mil ducados de renta para hacer una iglesia catedral o colegial en Lerma o Denia» (Cervera Vera, 1981: 38), que finalment construí a Lerma (Burgos).

El 1613, un any després de la concessió a Dénia del títol de Ciutat per part de Felip III, ja estava prevista la construcció d’una nova sala: «1613: que la sala que se a de fer […] se fasa damunt del porxe de jugar a la pilota de la dita ciutat […] y que no se fasa en la sala de Sant Roch sino en dit porxe dexant davall porxe per a jugar a pilota…» (Ivars Cervera, 1995: 100). Fins aleshores, el Consell de la ciutat es reunia a la sala o torre del Consell de la vila, i també a la sala o al porxe de l’ermita de Sant Roc, a l’actual plaça de l’Ajuntament. Segons Chabàs (1985: 374), el 18 de març de 1621 se celebrà el primer Consell a la sala nova, si bé les obres van perdurar almenys fins al 1628 (Ivars Cervera, 1995: 231). És fàcil intuir la intervenció del marqués, si no amb una aportació econòmica, almenys amb l’encàrrec del projecte, que presenta característiques formals pròpies d’una arquitectura d’arrels castellanes, obra d’algun dels arquitectes que treballaven per a ell.