Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

40 страница из 67

La Guerra de Successió tingué greus conseqüències sobre el passat, present i futur de la ciutat, que trigarà quasi cent anys a superar l’enfonsada econòmica. Seria suficient citar la referència de R. Chabàs (1985: 368) sobre l’estat en què quedà Dénia després de la derrota militar, «un pueblo donde quedaron solo treinta y seis vecinos ancianos y pobres», per a comprendre la forta crisi en la qual se submergí Dénia. L’expatriació i confiscació de béns de gran part dels seus habitants, les fortes i injustes contribucions econòmiques, la destrucció de trams dels tres recintes emmurallats, l’enderrocament de gran part del palau, la destrucció del convent de Sant Antoni, l’assolament de la vila vella –església gòtica inclosa– una vegada finalitzada la guerra, l’enderrocament del nou carrer de la Mar, l’ocupació de la sala com a quarter, etc., confirmen la crisi i li presagien una llarga durada. Però la pèrdua de la guerra i la llarga crisi tenen una altra lectura: amb la pèrdua dels Furs i l’annexió a Castella «por justo derecho de conquista», la ciutat de Dénia passava de ser una de les «claus» del Regne de València, una ciutat i un port importants dintre de la Corona d’Aragó, a quedar totalment desdibuixada dintre dels nous àmbits territorials: el castell mai més recuperarà la passada esplendor i la ciutat haurà d’esperar el ressorgiment que es produeix, a la fi del segle XIX, com a conseqüència de l’exportació de la pansa.