Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

36 страница из 67

El marqués tenia la propietat de les almadraves dels Palmars i Xàbia, i els drets reials de totes les almadraves del regne (García García, 2004: 42). Part d’aquestes propietats anaven destinades a l’elaboració i emmagatzemament de les tonyines salades.

El 31 de març de 1587 el Consell General de Dénia sol·licità la construcció d’un convent franciscà (Chabàs, 1985: 419), fora del recinte del raval, en el racó sud-est del recinte enrunat d’origen islàmic, i al costat de l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. El marqués també va contribuir en la construcció: «El pattronazgo del monasterio de San Antonio de la ciudad de Denia de la orden de San Françisco, el qual edifiqué y di todo lo nezessario para la sacristía y cassa» (García i Sebastián, 1983: 285). El 1604 el marqués funda un convent de monges agustines, que inaugura Felip III (Ivars Pérez, 2005), dintre del primer recinte emmurallat, però cap als afores del nucli urbà, al costat de l’ermita de la Mare de Déu de Loreto i la capella o confraria de la Santíssima Sang. El V marqués també ho recull al seu testament (García i Sebastián, 1983: 286):