Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

4 страница из 67

La crisi del Regne de València es manifestà també en l’arquitectura militar. Un regne que durant l’època medieval, amb població escassa i limitats mitjans econòmics, havia estat capaç d’alçar imponents recintes emmurallats –Alcoi, Castelló, Cocentaina, Nules, València, Vila-real, etc.–, reformar i modernitzar les fortaleses andalusines –Dénia, Xàtiva, Alacant, etc.–, conquerir noves terres –Sicília, Sardenya, Nàpols– junt amb la resta de membres de la Corona d’Aragó…, que havia estat capdavanter en l’ús de l’artilleria pirobalística i en la construcció de noves fortaleses adaptades, amb una important armada, s’enfonsà de sobte.

Consegüentment, com a la resta de la Corona d’Aragó, la investigació històrica i arquitectònica s’ha fet més ressò de l’època medieval –els recintes urbans dels segles XIII i XIV, l’arquitectura gòtica, els constants enfrontaments amb el substrat indígena islàmic, etc.– que de l’etapa moderna. L’estudi de l’arquitectura baluardada ha ocupat sempre un lloc secundari: en part per tractar-se generalment d’una arquitectura projectada i executada per autors forans –cosa que és una veritat a mitges–, en part perquè identifiquem l’arquitectura gòtica amb els orígens del regne i els moments de màxima esplendor.