Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

5 страница из 67

La davallada per la crisi, unida a l’escassa investigació, ens deixa un vocabulari pobre i castellanitzat tant per a l’arquitectura com per a l’armament. Ho explica més bé Martí de Riquer (1968: 16): «el català, en perdre a partir del segle XVII la seva aplicació a la terminologia militar, l’ha anat oblidant». Potser caldria parlar més aviat del segle XVI que del XVII, almenys al Regne de València. Quan s’intenta estudiar l’arquitectura baluardada a les nostres terres, doncs, l’idioma esdevé un important handicap: el català ha fet fugida.

Tot conduirà –o conclourà– al sagnant final de la Guerra de Successió: hi ha un abans i un després, sobretot un després, que com a ferida no acaba de tancar-se.

Aquesta decebedora etapa és recuperable: deixant de costat els grans projectes dels enginyers italians, hi ha nombroses intervencions de menor escala, de mestres d’obra o militars valencians. Cal tenir una visió més optimista –cosa que intente, a la meua manera, al llarg d’aquest treball. Durant aquest període, a Dénia es construí un valuós patrimoni arquitectònic, únic, en part comparable amb el de les ciutats més importants de l’antic regne, com Alacant o Peníscola. Un patrimoni que demana a crits una millor difusió i conservació, que supere els efectes negatius de les guerres de Successió i del Francés, i la llarga etapa d’abandonament, a la segona meitat del segle XIX i primera del segle XX, encara, tristament, presents.