Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

8 страница из 67

El pla de Dénia,ssss1 així com gran part de la costa valenciana, principalment la del golf de València, es forma com a resultat de l’aportació de sòls arrossegats de les serralades interiors en períodes àrids, els canvis del nivell marí i el comportament tectònic de l’àrea, en una dinàmica molt complexa; l’evolució recent de la línia de costa forma part d’aquest fenomen: una plataforma costanera de baix gradient facilita la formació de restingues arenoses amb cordons dunars –els muntanyars–, alguns d’aquests actualment fòssils, que possibiliten la formació d’albuferes o llacunes de desenvolupament paral·lel a la costa, connectades generalment a la mar mitjançant goles, la majoria de les quals, de forma natural o per accions antròpiques, s’han reblert i destinat a pasturatge, silvicultura, cultius i, recentment, urbanitzacions.

El tossal o turó on s’assenta el castell i gran part de la ciutat actual és una massa rocosa calcària de l’era secundària (Ferrer García, 1990: 556), període cretaci, que fa una alçària de l’entorn dels 70 m; és molt possible que en l’ínterim que separa la formació de la massa rocosa de la formació recent del pla al·luvial de Dénia, el turó haguera estat una península –promontori– o, fins i tot, en alguns moments, una illa. Aquesta possible situació aïllada del turó poc afecta els futurs assentaments urbans. En canvi, sí que ens interessa conéixer com era el medi físic en el moment en què es configuren les primeres estructures urbanes i defensives.