Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

11 страница из 67

A la documentació cartogràfica del XVIII i XIX és ben visible aquesta llacuna, amb límits variables, sens dubte, en funció de l’època en què es féu l’alçament dels plànols.

A l’est del turó està la mar, amb característiques naturals que afavoreixen l’ocupació humana de l’entorn: l’existència d’una depressió permet als vaixells protegir-se dels temporals, fer l’aiguada i efectuar intercanvis comercials. Entre la punta del Raset, anomenada també de l’Arbre o de l’Ullal, i la punta de Sant Nicolau hi ha una àrea marina tancada per una sèrie de secs o baixos, en forma d’arc:ssss1 la Placeta o Planassa, el Cavall, el Guitarró, l’Androna, el Blanquissar, Sant Nicolau, el Faralló, etc. Entre els baixos del Cavall i l’Androna hi ha un canal que permet el pas a l’interior de la depressió marina, on hi ha dos fondejadors, un sota el turó del castell i l’altre més al sud, denominat la Caldera, just enfront de la dàrsena musulmana, on avui hi ha el Club Nàutic. La vista aèria de Vespasiano Gonzaga (ssss1), de 1575, mostra aquests dos fondejadors naturals. Fora dels secs hi ha un altre fondejador, denominat en una carta nàutica de 1879 Fondeadero de Fuera, on atracaven al segle XIX els vaixells que exportaven la pansa, que pel seu calat no podien accedir als anteriors.