Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

12 страница из 67

A l’oest, en direcció cap a Ondara, el turó presenta un corrent suau, de sòl rocós a les zones més elevades, però amb dos espais laterals de terra argilenca roja, aptes per al cultiu. Aquest corrent suau és l’accés natural a la part més elevada del turó, i és el lloc on conflueixen els camins que arriben a Dénia: el camí del Real de Gandia, d’accés des del nord; el d’Ondara, de comunicació amb el pla de Dénia i l’interior de la comarca, i el del Coll de Pous, amb el sud de la comarca.

3. Vista aèria de la ciutat, castell i port de Dénia.

4. Castell de Dénia. Dècada dels seixanta del segle XX. (Fotos Guillén)

5. Vista de la ciutat de Dénia. Dècada dels seixanta del segle XX. (AHN)

ssss1 Per a conéixer els canvis patits a la línia de costa i a l’entorn del turó, són de lectura imprescindible els articles de Carlos Ferrer García (1990, 1997 i 2005).

ssss1 Per a simplificar les descripcions de l’entorn natural i dels recintes emmurallats, utilitzaré les orientacions dels punts cardinals de la manera següent: nord, direcció cap a les Marines; sud, direcció cap al Montgó; est, direcció cap a la mar, i oest, direcció cap a Ondara. Puntualment, per a més precisió, indicaré l’orientació vertadera.