Читать книгу Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344) онлайн

15 страница из 52

ABREVIATURES

ACAArxiu de la Corona d’Aragó, BarcelonaACVArxiu de la Catedral de València, ValènciaBCBiblioteca de Catalunya, BarcelonaCPGEnric GUINOT RODRÍGUEZ, Cartes de poblament medievals valencianes, Generalitat Valenciana, 1991CRCancelleria Reialdoc.documentIEC-HBCHInstituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chivams.manuscritn.númeroperg.pergamís.b.sous de Barcelonas.sous valenciansrrectovvuelto

MAPES^*

MAPA 1

Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar en la Corona d’Aragó

* Elaboració pròpia en col·laboració amb Beatriz Marín a partir del mapa publicat per Enric GUINOT en la seua obra Els límits del Regne. El procés de formació territorial del País Valencià medieval, València, Institució Alfons el Magnànim, 1995, p. 30.

MAPA 2

Composició de les baronies

MAPA 3

Referents geogràfics i districtes islàmics

MAPA 4

Localització dels llocs poblats

¶ ¹ Com és ben conegut, la delimitació dels espais comarcals al País Valencià ha estat objecte de polèmiques en els territoris on s’ha assajat. Aquestes controvèrsies sovint es veuen esperonades en presència de fenòmens com la competència entre nuclis que puguen disputar-ne la capitalitat. La nostra comarca ha estat objecte de moltes propostes de delimitació i d’identificació onomàstica que van ser recollides i analitzades per Benito SANZ en el seu llibre Chiva-Hoya de Buñol, València, Institució Alfons el MagnànimInstitut Valencià d’Estudis i Investigació, 1984. El títol de la seua obra recollia per endavant la seua proposta particular anteposant el topònim de Chiva a la denominació més comunament estesa per referir aquest conjunt comarcal. A hores d’ara, la denominació adoptada com a oficial per la Mancomunitat intermunicipal, «Hoya de Buñol-Chiva», sembla definitiva i és utilitzada amb naturalitat en pràcticament totes les instàncies administratives, mediàtiques, socials i, fins i tot, guanya terreny en àmbits científics tot apar-cant la disputa de la capçalera comarcal ja que, de fet, podem afegir que tenim tres nuclis importants amb un potencial demogràfic semblant: Xiva, Bunyol i Xest. No va ajudar molt a resoldre aquesta controvèrsia l’estranya proposta que va fer, segons sembla, Joan SOLER al Nomenclàtor Geogràfic del País Valencià, València, Promocions Editorials, 1970 –segons recull també Benito Sanz (veg. ibidem, p. 19)– i que fou difosa per l’Institut d’Estudis Catalans –i encara manté– en escampar la denominació per al cas de Xiva la fórmula «Xiva de Bunyol» amb l’excusa de diferenciar-la de la Xiva de Morella. És evident que es tracta d’una denominació inventada sense cap justificació documental ni suport històric que no pot arrelar i que caldria descartar definitivament.