Читать книгу Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344) онлайн
17 страница из 52
¶ 5 Les febleses i la mobilitat dels patrimonis nobiliaris al País Valencià medieval han estat sovint destacades. Veg. Ferran GARCIA-OLIVER, Terra de feudals, València, Edicions Alfons el Magnànim-IVEI, 1991 i també Antoni FURIÓ i DIEGO, «Senyors i senyories al País Valencià al final de l’Edat Mitjana», Revista d’Història Medieval, 8 (1997), pp. 109-151. ¶ 6 Federico VERDET GÓMEZ, El condado de Buñol, Xiva, Rialla, 2001. Del mateix autor La Baronía de Chiva, Xiva, 2000. També ha publicat diversos articles sobre el senyoriu de Xest a la Revista de Estudios Comarcales, IEC-HBCH i és co-autor del llibre de Mar SÁNCHEZ VERDUCH et al., Cheste y su historia, València, Ayuntamiento de Cheste-Diputació de València, 2002. Recentment ha publicat també Historia de Macastre, Ayuntamiento de Macastre, (sense lloc), 2009.
¶ 7 De son pare rebé també la baronia de Mançanera en terres d’Aragó fregant la frontera valenciana a la qual corresponen alguns dels documents que incloem. ¶ 8 Aquesta Sança era filla de Gonçal Eximenis. Veg. El nostre treball «El linaje de Arenós y el señorío medieval de Cheste», Revista de Estudios Comarcales, 6 (2003), pp. 127-136. Veg. també el capítol corresponent al període medieval, del qual som responsables, al llibre abans esmentat de Cheste y su historia, cit. Sança d’Arenós fou una dama famosa en la cort valenciana de l’època i una de les persones destinatàries de la dedicatòria del proemi en l’obra més coneguda de Francesc Eximenis. Veg. Fran-cesc EIXIMENIS, Lo llibre de les dones, edició crítica a cura de F. Naccarato, Barcelona, Curial, 1981. ¶ 9 Fem servir aquesta numeració romana entre parèntesis quan cal distingir personatges confusibles per l’homonímia com a indicador d’ordre cronològic. Hi va haver dos comtes d’Urgell d’aquesta dinastia dits Jaume, com és ben conegut.