Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн

127 страница из 157

Més enllà de la seua identitat, les pestes continuaven a la tardor: «De Barçelona ay nueva que [el] P. Gesty, rector de aquella casa, era ido (como se deve sperar) a gozar de la heredad eterna. Murió en tres días del mal que allí anda».²⁶⁴ La pesta que afectava Barcelona, a banda del P. Gestí, es va emportar per davant 4.000 ànimes. Villalba confirma l’epidèmia del 1558 i menciona la publicació de bans a la capital catalana per evitar la fugida de metges i cirurgians (Villalba, 1802-1803: 99-100; Simón i Tarrés, 1992). En realitat, Barcelona era un més dels llocs afectats. Així, pel novembre de 1558, Borja informava Laínez des de Valladolid: «En Murcia anda muy fina la peste. Hase llevado tres padres nuestros, los mas principales de aquel collegio. El uno era viceprovincial y el otro rector. En Barcelona tanbién han fallecido tres o quatro Padres: aquí uno: en Symancas un hermano».²⁶⁵

Al mateix temps, però, les coses de la salut semblaven millorar en altres llocs de Castella: «En estas casas de esta provincia, y specialmente aquí y en Symancas, y en Medina y Plasencia nos ha visitado nuestro Señor con hartas enfermedades, aunque no ha sido ninguna de mucho peligro, ni ha fallecido nadie: todo es ahora tercianas dobles y calenturas ordinarias».²⁶⁶ Des de Roma, el general Laínez i el secretari Polanco seguien puntualment l’evolució de les pestes que continuaven afectant greument els jesuïtes. A la província d’Aragó havien faltat 20 membres de la Companyia.²⁶⁷ Calia atendre els malalts, però eren necessàries també mesures preventives per evitar baixes excessives. Polanco recorda a Borja que anteriorment ja li havien enviat des de Roma el «modo de haverse los nuestros quando hay peste».²⁶⁸ Afortunadament, cap a finals de l’estiu d’aquell nefast 1559, la pesta es retirava per fi: «Por letra del P. Baptista entiendo la mejoría que N. S. ha dado a Murcia y Gandía, ordenando su misericordia que cesse aquella plaga tan terrible y larga que han tenido».²⁶⁹ La pesta, al Regne de València, documentada entre 1557-1559, fou important. L’aparició d’un cometa el 1555 ja havia anunciat mals auguris. Hi ha estimacions, segurament exagerades, que parlen de trenta mil morts, però, en qualsevol cas, la mortalitat fou severa. Al Convent de Predicadors van faltar vint-i-un dels seixanta cinc clergues. A Gandia, l’epidèmia probablement tingué una presència igual de fatídica (Salavert, 1988; García Hernán, 2012).