Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн

122 страница из 157

10. PESTA I PESTILÈNCIES

Cal tenir en compte que els termes pesta i pestilència, en el pensament galènic medieval i a l’època renaixentista, equivalen a malaltia epidèmica que provocava elevada mortalitat. Es tracta, com diu Jon Arrizabalaga (1988-89), d’un concepte més global, allunyat del sentit restrictiu que se li ha donat posteriorment. Fou a partir del segle XIX, com a conseqüència de la teoria bacteriològica, quan el mot pesta va passar a identificar una epidèmia concreta, ocasionada per un microorganisme, la Yersinia, abans Pasteurela pestis. Anteriorment, la pesta genuïna o bubònica era sols una de les diverses pestes o pestilències possibles, encara que, potser, la més terrible. La seua presència suposava una calamitat col·lectiva, com una inundació o un terratrèmol. «Este mal es de tanta crueldad, que el marido dexa a la mujer, y el hijo al padre...», deia Francesc Franco, a la introducció del seu llibre.²⁵² A l’Europa del Cinc-cents, la població suportava altres tipus d’epidèmies, com el pulgó o tabardillo, la modorra o la suor anglesa, que reptaven tant els metges com les autoritats civils.²⁵³