Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн
123 страница из 157
Durant el segle XVI, tot Europa coneix una important expansió demogràfica. És probable que, entre altres factors, hi jugara l’absència de grans epidèmies devastadores.254 Així, a la primera meitat de la centúria la pesta pràcticament havia desaparegut de l’escenari quotidià. Tanmateix, epidèmies de menor intensitat fan acte de presència ara i adés en algun lloc, tornant a generalitzar-se per la segona part del segle. És coneguda la gran pestilència que entraria per Venècia el 1555, així com la que recorregué Europa central del 1562 al 1565, amb ramificacions a Anglaterra i Espanya. També a la dècada dels 70 hi hagué atacs epidèmics. Va ser especialment mortífer el brot finisecular (1597-1604), que a Espanya ocasionaria sis-cents mil morts (Paniagua, 1973: 93).
En 40 dels 1.231 documents, hem pogut identificar al·lusions a pestes. Una primera mirada a la distribució cronològica de les notícies recollides (taula 1.1), permet comprovar que la majoria de referències són posteriors al 1550, la qual cosa concorda amb la relativa tranquil·litat epidèmica de la primera meitat del segle. L’anàlisi de les dades mostra significació estadística.255 Fins i tot, hi ha un període d’uns 20 anys (1536-1556) sense notícies de pesta a Europa, malgrat una densitat documental bastant consistent (gràfic 1.1), especialment al període virregnal de Borja. També convé considerar que la correspondència del segon període, bàsicament de la Companyia, respon a una xarxa de comunicació més diversa i globalitzada, per tant més oberta als esdeveniments en qualsevol part de la geografia. En qualsevol cas, com podrem comprovar tot seguit, als textos posteriors a 1556 hi ha major presència de pestes que, en ocasions, arriben a ser de gravetat considerable.