Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн
118 страница из 157
Ni Carranza va ser l’únic arquebisbe empresonat ni els espanyols de Valladolid, o d’altres llocs, foren les víctimes exclusives de la intolerància. A l’Europa protestant, els catòlics també eren perseguits, i en perillava la salut i la vida. Als textos revisats apareix un personatge singular que va patir presó i mort: l’arquebisbe irlandès Richard Creagh. El 20 d’agost de 1565, Polanco i Borja li envien a Creagh sengles cartes. La de Francesc comença dient-li: «Ut magno animi sensu ac dolore intelexeramus D. V. Rmam. in manus haeretico rum incidisse, et in Turri lundinensi captum detineri, ita gratissimum nobis et iucundissimum in Domino fuit, cum evasisse ex tot periculis et afflictionibus et Lovanium pervenisse D. V. intelleximus».233
L’arquebisbe d’Armagh havia escapat de la presó anglesa. Les peripècies anteriors i posteriors van ser relatades a Borja, en una extensa carta datada uns mesos abans.234 Creagh havia fet un viatge perillós: «Ex piratorum, maurorum, maris at latronum periculis liberatum internavigandum ex Hibernia in Ciciliam, et inde Roman equitando, mandavit postea Dominus febri, ac pesti deinde...»235 Les seues penalitats van anar en augment, atés que fou capturat a Irlanda i, posteriorment, enviat a la Torre de Londres, on hagué de suportar dures condicions: «In profundum et oscurum carcerem (in festo Cathedrae S. Petri) proiectus sum, ubi octo dies citra lectum ullum (preter paucula stramina latus a lari servantia), vestibus, levibus indutus, frigore et tenebris vexabar».236 Richard Creagh formava part de la jerarquia catòlica irlandesa i gaudia del total suport de la Companyia, en especial del general Borja. La seua doble fidelitat, a la corona anglesa i a l’autoritat papal, no li va valdre per poder exercir la missió pastoral a la diòcesi irlandesa. Atrapat al vesper anglo-irlandés, fou empresonat novament el 1567, suportant un llarg captiveri en distintes presons d’uns i altres. La seua fermesa ideològica li va impedir acceptar els oferiments de la reina Isabel, per passar-se’n a la jerarquia anglicana. La «miraculosa» evasió del primer empresonament i la seua lleialtat religiosa el van convertir en un personatge carismàtic entre els catòlics irlandesos. Ni les gestions dels seus partidaris ni les pressions diplomàtiques de Felip II, estimulades des de Roma, van poder aconseguir l’alliberament de l’arquebisbe. Richard Creagh, considerat un personatge perillós per la corona britànica, va morir a la famosa Torre londinenca el 1585, probablement enverinat (Lennon, 2000; García Hernán, 2003).