Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн
119 страница из 157
8. LES ARMES DE FOC, UNA NOVETAT MORTÍFERA
A l’època de Francesc de Borja les armes de foc, conegudes des de més antic, es generalitzen. Als exèrcits, el canó i l’arcabús substitueixen progressivament la ballesta i l’espasa.237 La capacitat de matar i ferir és més gran i les lesions diferents. Els metges estudien i s’adapten a les novetats. El cirurgià francés Ambrois Paré escriu un tractat sobre el tema en què proposa un tractament «suau» en compte de l’agressiu de la cauterització.238 Daza Chacón adopta també la mateixa estratègia terapèutica.239 Eren novetats que, com la «cura seca» d’Hidalgo de Agüero per a les ferides d’arma blanca, milloraven els resultats de la cirurgia tradicional.240
Entre la correspondència estudiada, apareix l’artilleria i també els arcabussos i pistoles en mans de bandolers o dels servidors de la justícia, a les incursions pirates i, fins i tot, en agressions o enfrontaments individuals. Així, la gent de Joan Meca, perseguint la quadrilla de Ros, va rebre «dos tiros de arcabuz y diz que le mataron dos hombres...».241 Per aquells anys, el lloctinent Borja contava també un enfrontament entre pirates barbarescos i mariners davant de Barcelona: «El uno de ellos truxo los carrillos passados de un arcabuz...».242 Més sort va tenir Carles Borromeu, en fallar un tret que li van disparar: