Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн
121 страница из 157
A títol d’exemple, hem seleccionat alguns fragments que fan referència a conceptes fisiopatològics típics del galenisme. La teoria humoral és omnipresent. Així, un jesuïta pateix «di certa infirmità de humori malencolici».245 Laínez mor poc després que un «mal humor» s’haguera apoderat del seu cap, llevant-li el coneixement. El mateix Borja diu «porque mejor entendidos los humores, el médico puede poner mano a la cura y concierto dellos».246 La frase tenia un sentit figurat, atés que Francesc intentava resoldre un conflicte entre dos jesuïtes, però reflecteix clarament la terminologia de l’època. Un any després, per carta, li diu al seu amic l’arquitecte jesuïta Bartolomé Bustamante: «mas hay condiciones naturales, que no responden a todos los humores...».247 Borja tornava a fer un ús metafòric del llenguatge mèdic, també per llevar-li ferro a un altre conflicte, el de Carrillo i Araoz.
De vegades, un sol mot està carregat de significat fisiopatològic: «Yo me hallo muy bien en Frascati, por la gracia del Señor, y la opilación se va disminuyendo...».248 El terme opilació indica obstrucció, i presenta una variada gama de derivats àmpliament usats en la terminologia mèdica del segle XV.249 Pot haver-hi opilació en diferents parts i conductes del cos, com el fetge, les vies urinàries, els intestins o l’aparell genital femení. A l’època de Borja, el mot opilación/ opilatión devia ser bastant corrent en la parla, si més no del nivell social alt. Al segle XVII, el concepte apareix sovint en la literatura castellana.250 Atesos els múltiples significats possibles, no sabem si Francesc presentava una hidropesia, símptomes urinaris per prostatisme o senzillament patia restrenyiment aquells dies. L’episodi fou transitori, com ell mateix confirmava dos mesos després: «Yo me voy hallando siempre mejor, por la gracia del Señor, de mi opilatión...».251