Читать книгу Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies en la Ribera del Xúquer durant el segle XX онлайн
26 страница из 42
Segons l’escrit de denúncia, Ferragud havia suprimit qualsevol disciplina horària en el treball, tant dels metges com dels veterinaris, practicants, mossos i personal de laboratori i subaltern. Sembla que aquesta flexibilitat horària havia creat conflictes entre el personal, quan els responsables de les seccions de l’Institut ‒bacteriologia, veterinària, epidemiologia…‒ volien exigir als subalterns disciplina horària. Schneider es queixava com a cap de la secció de bacteriologia de les disfuncions provocades per la desobediència i la manca de disciplina del personal de laboratori i subaltern, de manera que el funcionament del laboratori s’havia ressentit per la desobediència del personal i la manca de preparació del material de laboratori, les esterilitzacions, etc.
Del text de Schneider es dedueix una mala relació personal amb Ferragud i l’intent del director de llevar-li qualsevol capacitat d’iniciativa que no estigués prèviament autoritzada.18 A més, Schneider acusava Ferragud d’acceptar i promoure que arribaren tot tipus de peticions d’anàlisis de laboratori sense cap certificació prèvia dels ajuntaments, com establia el reglament, alterant així el sistema de finançament que estava regulat per una normativa ben estricta. La situació representava també un increment de la feina als laboratoris. Finalment, l’acusava d’haver mamprès una campanya de descrèdit contra els caps de secció de l’Institut, als quals desacreditava en públic i en privat, interrompia les seues explicacions quan feien classe o cursets i es comportava despòticament.