Читать книгу Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies en la Ribera del Xúquer durant el segle XX онлайн
27 страница из 42
La Diputació va acordar elevar l’escrit al director general de Sanitat per tal d’encetar la instrucció d’un expedient informatiu al mateix temps que nomenava instructor el delegat de personal. La denúncia es va traslladar a Madrid el 26 de maig i no hi ha testimoni documental de cap resolució punitiva contra Emilio Ferragud. Tot i la conflictiva relació personal amb Schneider, Ferragud va continuar en el càrrec fins el seu cessament el 14 de desembre de 1936, en el context de la convulsa situació política generada pel cop militar i pel nomenament de la líder anarquista Frederica Montseny per ocupar el nou Ministeri de Sanitat que va crear el govern del Front Popular.19 La creació del nou ministeri va provocar canvis profunds en la concepció de l’administració sanitària, i conflictes polítics importants entre els dirigents socialistes i els anarquistes que la dirigien. Uns mesos abans del cessament, Emilio Ferragud havia rebut un homenatge de reconeixement del personal tècnic, administratiu, auxiliar tècnic i subaltern de l’Institut Provincial d’Higiene, que li van retre homenatge al febrer de 1936.20