Читать книгу Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies en la Ribera del Xúquer durant el segle XX онлайн
28 страница из 42
El segon gran conflicte polític en el qual va haver d’intervenir directament Ferragud va ser al voltant del sanatori per a malalts leprosos de Fontilles.21 Durant l’estiu de 1931, el delegat del primer govern republicà, Pablo Montañés va visitar durant unes setmanes el sanatori de leprosos de Fontilles. Montañés era un jove metge especialista en lepra que s’havia format a l’Institut Nacional d’Higiene de Madrid, on treballaven les figures més representatives de la bacteriologia, la serologia i la parasitologia del moment, com Gustavo Pittaluga o Francisco Tello. Durant la visita a Fontilles, Montañés va fer una inspecció de les infraestructures i mitjans de la institució, es va entrevistar amb els responsables del centre i va mantenir reunions i una relació cordial amb els malalts ingressats.22 Era habitual en institucions d’aquestes característiques que els malalts estigueren sotmesos a un règim de vida i de disciplina propi de les institucions tancades, amb tot un seguit de limitacions respecte a les seues llibertats. Com era característic en les tradicionals institucions de beneficència, la vida dels interns estava perfectament regulada amb normes de conducta molt estrictes. Montañés, amb una mentalitat més oberta i liberal, va fer veure als malalts ingressats els seus drets i l’anacronisme que representava en una societat republicana com era l’espanyola estar sotmesos a un règim de vida i d’atenció eclesiàstica que limitava els seus drets ciutadans. El seu discurs reivindicatiu va generar expectatives de curació i també de retorn a la vida normal entre els internats, que aspiraven a poder treballar, esposar-se i viure en les mateixes condicions que la resta de ciutadans. Les declaracions i aparicions de Montañés a la premsa indiquen que defensava la confiscació del sanatori en mans de l’Estat i la seua transformació en una instal·lació no tant d’internament i aïllament, com una institució orientada des d’una perspectiva més científica cap a la investigació i el tractament de la lepra.