Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

13 страница из 62

L’augment del nombre d’exemplars va anar, però, en detriment de la qualitat. Pere Bohigas (1933: 103) apunta que a partir del segle XVII els llibres van perdre elegància, fruit de la utilització d’uns marges i un interlineat més estrets, però, sobretot, com a resultat de l’ús d’un paper de menys qualitat i d’uns tipus de lletra molt gastats. Això no vol dir, tanmateix, com afirma Bohigas, que aquell fos el segle de la decadència de la impremta, principalment si és te en compte el creixement que el sector va experimentar a partir del darrer terç. El resultat més evident de l’augment de la producció fou l’abaratiment del preu dels llibres, cosa que, al cap i a la fi, va contribuir a l’augment del consum. L’oficial impressor Simó Vila assegurava en una declaració feta a la Reial Audiència el 1707 que al llarg dels anys precedents havia vist, «per la molta abundància de obras impressas, (…) donar-las molt més baratas del que les acostumavan donar».

Un dels factors que va contribuir a la popularització del llibre va ser l’adopció de formats més petits, com el quart i l’octau, que van permetre reduir les despeses de producció –sobretot per l’estalvi de paper que comportava– i, per tant, va permetre rebaixar-ne el preu de venda. El segle XVII fou també l’època de la consolidació dels impresos de poca extensió com a fenomen popular, l’anomenada «literatura de cordill», que es venia al carrer a preus molt assequibles. Això explica el perquè, segons el fons conservat, els llibres van representar el 17% de la producció editorial feta a Catalunya entre els anys 1653 i 1725, mentre que els opuscles i els plecs solts (obres de menys de 12 pàgines) es van repartir els restants 25 i 58%, respectivament.