Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

17 страница из 62

El paper dels grans empresaris i de les societats d’inversors en el desenvolupament de la impremta desmenteix l’afirmació de Carlos Blanco (2010: 608), segons el qual l’Església hauria estat el motor de la indústria editorial catalana, «desarrollando el doble papel de promotor y de consumidor». Si bé és cert que els llibres de contingut religiós representaven un percentatge molt elevat del total, cal tenir en compte que la majoria dels llibres religiosos editats a Catalunya eren reedicions d’obres publicades prèviament a Castella o a l’estranger, fetes a Barcelona a compte dels impressors i dels llibreters. Més que un motor, l’actitud de l’Església espanyola –en connivència amb la monarquia– fou del tot restrictiva, sobretot pel temor a la capacitat de la impremta per a la difusió d’idees i de coneixements. Caldria, però, un estudi a fons per determinar en quina mesura la Contrareforma va impedir l’existència d’un sector editorial en els regnes hispànics equiparable al d’alguns països europeus on la religió protestant era tolerada. Cal recordar, com apunta Elizabeth Eisenstein (1994: 143), que el protestantisme fou el primer moviment que es va servir de la impremta per a la difusió d’idees; cosa que, lògicament, va afavorir el desenvolupament d’aquest sector als països on la Reforma va triomfar. La repressió del protestantisme per part de l’Església catòlica fou, de fet, la causa que Venècia perdés, a partir de la segona meitat del segle XVI, la seva condició de centre editorial més important d’Europa en detriment d’Holanda (Burke, 2005: 72).