Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

19 страница из 62

ssss1 El recompte ha estat elaborat partint de la informació bibliogràfica continguda en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CUCC) i en el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (CCPB). La consulta fou feta el mes d’octubre del 2012.

En general, la historiografia ha tendit a destacar l’aportació que la impremta va fer a la societat en termes exclusivament culturals. D’acord amb aquesta idea, quan es parla de la revolució de la impremta (Eisenstein, 1994), s’acostuma a emfasitzar l’impacte que l’edició de llibres a gran escala va tenir en aspectes com la transmissió de coneixements, els hàbits de lectura o en l’alfabetització. En canvi, s’ha donat poca importància als avantatges que la invenció de la tipografia va aportar en àmbits més relacionats amb la vida quotidiana, com, per exemple, en el funcionament de l’administració, de la justícia o de les institucions religioses.

En el terreny polític i administratiu, per exemple, tant la Generalitat com el Consell de Cent repartien exemplars impresos de l’ordenament jurídic entre tots el funcionaris, com les constitucions i els capítols de cort, o bé les ordinacions i la normativa de caràcter intern. En les Corts de Barcelona del 1599, durant el regnat de Felip III, s’hi va aprovar una llei que obligava a la Generalitat a fer imprimir les constitucions, «perquè aprofitaria poc fer noves lleys y constitucions sinó se posaven en observança y tinguessen execució». D’aquesta forma, els diputats del General ordenaven la impressió de la legislació que emanava de les Corts per, tot seguit, fer-la arribar a través de correus o traginers als diputats locals i als jurats o consellers de tots els pobles i les ciutats del Principat. L’objectiu no era altre que el d’assegurar que cap autoritat pogués al·legar un desconeixement de l’ordenament jurídic.