Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

24 страница из 62

També es van fer servir butlletes en la convocatòria que el Braç Militar va fer a la noblesa catalana a final del juliol del 1708, per anar a rebre la reina Elisabet Cristina de Brunswick a Sant Andreu de Palomar, on va fer parada en el viatge de Mataró fins a Barcelona. Rafael Figueró va rebre l’encàrrec d’imprimir unes 400 butlletes que contenien aquest text:

Senyor, lo Excel·lentíssim senyor protector del Excel·lentíssim y Fidelíssim Braç Militar convida a V.M. per Bras, per demà dimars als 31 de juliol a las dos horas puntual, per anar a besar la mà a la Reyna nostra Senyora (que Déu guarde) en Sant Andreu de Palomar, y se servirà aportar cotxe.

Una de les repercussions de l’aposta generalitzada de l’ús del paper imprès per part de les institucions polítiques i religioses fou que la impremta va adquirir un prestigi i una consideració social superior a la d’altres oficis mecànics. Aquesta idea, de fet, ja es detecta a mitjan del segle XVI en alguns dels grans centres d’edició europeus. Tal com explica Natalie Zemon Davis (1993: 21), els impressors de Lió estaven convençuts que la impremta feia una tasca que tenia un gran valor social. En la mateixa línia, el 1619 el corrector Gonzalo de Ayala va presentar a Madrid una al·legació a l’ajuntament d’aquesta ciutat per demanar que la impremta fos reconeguda com una art liberal. En un text aparegut poc després, Ayala assegurava