Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

25 страница из 62

que en el arte de la impressión concurren todos los requisitos que en las demás liberales (…) porqué es en ella muy superior la parte intelectual y especulativa a la operación manual.

A Barcelona la defensa de la impremta com a art liberal es detecta el 1638, quan el mercader Sebastià de Cormellas s’enfrontà amb els cònsols de la Llotja de Mar perquè aquests s’oposaven que tingués un taller tipogràfic de propietat, amb l’argument que, tractant-se d’un ofici mecànic, era poc honrós per a un home del seu estament. Els advocats de Cormellas, entre els quals s’hi trobava l’eminent Joan Pere Fontanella, van plasmar les virtuts de l’art d’imprimir, sobretot les del caixista i les del corrector, en un memorial en què, entre altres coses, asseguraven que per exercir l’ofici d’impressor era

necessari saber moltes sciènties, y com aquellas de sa naturaleza sian lliberals, segueix-se de aquí que rebent la mateixa naturaleza la dita art de imprimir se ha de dir y judicar per lliberal.

Tanmateix, l’obra que més va ressaltar el caràcter liberal de la impremta fou el Discurso legal, histórico y político en prueba del origen, progressos, utilidad, nobleza y excelencias del arte de la impremta, publicada a Madrid l’any 1675 per l’advocat Melchor de Cabrera. L’autor feia una aferrissada defensa de la impremta com a art liberal i la situava per sobre de l’ofici dels llibreters. L’obra de Cabrera, en efecte, va exercir una gran influència sobre els impressors de Barcelona, en un moment en què aquests havien pres consciència de la importància de l’ofici. Un any després, un grup d’impressors presentava una súplica al Consell de Cent en què, parafrasejant alguns dels arguments plantejats per l’advocat madrileny, reivindicaven que la seva feina era de gran «concideració y utilitat per lo bé públich y de tanta necessitat en qualsevol república de las ben governades». Per aquesta raó, van sol·licitar als consellers el reconeixement de la impremta com una art liberal i que, en conseqüència, els fos autoritzada la creació d’un col·legi d’estampers. Els impressors consideraven que el seu lloc en la jerarquia urbana es trobava en l’estament dels artistes, del qual en formaven part professionals que exercien arts liberals com eren, per exemple, els notaris o els adroguers.