Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

22 страница из 62

A la vegada, les institucions religioses també van aprofitar la capacitat publicitària que els oferia la impremta, com per exemple a l’hora d’anunciar les indulgències concedides pel Papa. Una altra pràctica habitual era la impressió de sentències d’excomunió, les quals s’acostumaven a plantar també en llocs visibles de la ciutat. Per exemple, l’any 1690 el cavaller Joan Argila va encarregar a Vicenç Surià la impressió de 200 còpies d’una sentència que el nunci apostòlic havia dictat, a instància del noble, contra uns lladres de llibres. A més, l’impressor va cobrar una lliura i 10 sous per la feina de «fixar i plantar aquestes lletres d’excomunicació o paulinas per diversos llocs de la present ciutat de Barcelona».

Les parròquies i els convents se servien de la impremta per repartir sermons, oracions i altres textos de caràcter religiós entre els feligresos. Entre aquests impresos destacaven els villancets, que eren cantats a les esglésies amb motiu d’esdeveniments importants. Per tal que tothom hi pogués participar, eren impresos prèviament en una quantitat que sovint arribava al miler d’exemplars. L’any 1683, amb motiu de l’alliberament de Viena del setge turc, es van cantar uns villancets a la capella del Palau de la Generalitat, compostos pel mestre Joan Barter, dels quals Rafael Figueró en va fer 1.000 còpies. Un cas semblant són els 1.500 villancets, impresos per Figueró, que es van repartir a la capella de Sant Jordi, el novembre del 1701, amb motiu de la translació del cos de Sant Oleguer. Encara en trobem un darrer exemple en els villancets cantats al convent de Santa Caterina per la festa de Sant Tomàs de Aquino el 1712, compostos pel mestre de capella Francesc Valls. D’aquests, el prior del convent en va encarregar 1.400 exemplars a l’impressor Bartomeu Giralt.