Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

23 страница из 62

La impremta, d’igual forma, va facilitar el desenvolupament d’algunes activitats administratives, gràcies a l’ús extensiu de les anomenades «butlletes», uns formularis de la mida aproximada d’una octaveta que contenien un text imprès i uns espais en blanc per afegir-hi un nom, una data o una quantitat de diner. Era habitual, per exemple, que els oficials de la bolla del General deixessin constància del registre de les peces de roba lliurant al propietari una butlleta d’aquest tipus, en la qual es feia constar el nom, el dia i la quantitat pagada per l’impost. De la mateixa manera, les institucions polítiques utilitzaven les butlletes per avisar de la celebració d’actes oficials, com les reunions del plenari o del trentenari del Consell de Cent. Així, l’any 1666 el govern municipal va pagar quatre lliures a la impremta Mathevat per la impressió d’una raima de butlletes per convocar als jurats al Consell. En una altra ocasió, l’any 1668, aquesta impremta va facturar set lliures per la impressió de dues raimes de butlletes per convocar el trentenari, «conforme se acostuma, per ser acabats los que eran fets». Aquest mateix compte contenia un càrrec de tres lliures i deu sous per la impressió d’una raima de «papers de monitori als ciutadans per a que fessen escurar les clavegueres devant llurs cases». Igualment, el Consell de Cent va manar imprimir el 1676 a la impremta Cormellas una raima de «bolletas del morbo, per convidar per fer guarda als portals», amb l’objectiu de reforçar la vigilància de les entrades a Barcelona davant el perill de contagi de la pesta. D’una raima de paper, que equival a 500 fulls, en sortien, depenent de l’extensió del text, unes 4.000 butlletes.